Granollers, en el centre de la perifèria és una exposició pictòrica d’en Bernat Barris. Una obra que capta Granollers des de la nostàlgia (per això les postes de sol i el bon temps), la vivència i la quotidianitat de l’artista a través de paisatges de la ciutat que no s'acostumen a romantitzar . Les peces són icòniques i juga amb la mida d’aquestes per donar dinamisme a la sala. Treballa a partir de fotografies per  la incomoditat i canvis de llum que suposa pinta a l’aire lliure. Busca descentralitzar per reivindicar l’existència de zones amb menys recursos. Barris ja havia exposat R2 nord, una sèrie de paisatges del recorregut en tren per aquesta línia. D’on aprofita alguna peça de l’estació de tren per la nova exposició. També ens explica durant la visita el seu procés creatiu i idees fallides. Una d’elles, la de dibuixar més o menys d’un barri en proporció del que ocupa de Granollers a la realitat (per remarcar el poc que ocupa el centre), però en fer-ho es va adonar que la majoria de la ciutat eren camps (i no era el missatge que ell volia transmetre). Una altra, era que en un principi no volia que el centre hi aparegués a la seva obra, però el final va canviar d’idea. Vam parlar de la importància del canvi perquè hi hagi evolució i aprenentatge. No em va encantar la seva obra i tampoc em va meravella la seva tècnica, però hi havia alguna cosa en la senzillesa i el caliu de les seves pintures que em captivava. La nostàlgia se’m va instal·lar el cor i de cop trobava a faltar llocs i moments on mai he estat ni he viscut.